La Nostra Història
Més de 120 anys de dedicació a la gent gran
Els orígens de la Casa Benèfica del Masnou
Els orígens de la casa Benèfica de Masnou estan associats a la persona de l’alcalde Pau Estapé i Maristany.
En efecte, és en 1898 que, conscient de la necessitat de crear un institució dedicada a l’assistència de malalts a domicili, allotjament i atenció de malalts pobres, va crear la primera junta que va iniciar la creació de la futura Casa Benèfica del Masnou. Als inicis, la nova institució s’anomenava provisionalment “Asil Benèfic Masnovi”.
Es en febrer 1899, que les primeres bases jurídiques s’estableixen i especialment que es decideix que tots els document de l’associació, exceptuant els dirigits a autoritats, es redactessin en català.
També, és en aquest moment que es planteja que se n’encarregaria una comunitat de monges.
La primera seu de la nova institució s’estableix amb una capacitat petita a principi: són sis llits i a l’edifici Carrer Sant Felip, 17, ara el 39. El primer equip de quatre monges comença el seu ofici el 19 de juny de 1899.
Econòmicament, el primer sistema de finançament de la Casa Benèfica es basa en donacions pecuniàries que assoliren l’import de 27.359 ptes. Entre els 240 donants, hi figuren persones de tots els càrrecs i condicions socials, essent la quantitat mínima donada de 0.50 ptes. Ràpidament, a partir del mes de juny 1899, s’inicia també un finançament amb quotes periòdiques dels associats.
L’inici dels serveis i la construcció de l’edifici
Els serveis de la Casa Benèfica responen immediatament a varies necessitats de la població del Masnou. Així, els serveis de vetllades a domicili, s’inicien el mateix dia de l’arribada de les monges.
Aquest servei coneixerà un èxit evident: sabem que entre 1901 i 1909 hi havia vetlles de dia i de nit. El beneficiari del servei no tenia cap obligació de donar de menjar a les monges, a excepció d’un petit refrigeri durant la vetlla de nit. A més, les monges realitzaven altres serveis, com vestir difunts, vetllar morts i assistir a enterraments i funerals. Documents de l’any 1903 ens assabenta també d’un costum vigent fins aleshores: l’obligació dels familiars dels malalts d’anar a recollir a la monja que fes la vetlla de nit.
En octubre de 1900, la comunitat de monges a la qual pertanyien les de la Casa es dividí en dues, donant lloc a la fundació de l’Institut de les Carmelites de Sant Josep, al qual s’hi adheriren immediatament les religioses de la institució benèfica de Masnou i de la Casa Bressol de Barcelona. La fundadora, Rosa Ojeda, té obert l’expedient de beatificació des del mes de setembre de 1975.
També es en 1900 que el tema de l’obtenció dels terrenys on edificar la Casa es accelera.
Precisament, són 5. 923.37 m² que es converteixen en el futur terreny de la Casa Benèfica, sent un muntatge immobiliari entre parcel·les comprades i altres ofertes amb renuncia dels drets propietaris.
Una vegada el projecte conclòs, pot començar en 1901 les primeres presentacions oficiales als associats. Finalment, és el 27 de maig de 1901 que es presentarà la proposta de construcció de la Casa Benèfica del Masnou que serà aprovada per unanimitat.
També cal dir que al mateix temps els serveis de la Casa Benèfica tenien èxit ja que s’incorporen 2 monges suplementaries aquest any.
L’inici de l’obra de l’edifici i la seva inauguració
Les obres comencen el 2 de juny de 1901, sota la direcció del arquitecte, Gayetà Bohigas i Monravà. La construcció durarà un any i s’acaba el 5 de setembre de 1902.
La inauguració del edifici té lloc el 14 de setembre de 1902 en un acta solemne. La festa comença pel matí a la parròquia, amb una missa cantada seguida de un tedèum i a continuació la benedicció de l’edifici. Per la tarda, l’Orfeó Català donà un concert a l’hort del Sr. Amat – situat a continuació de l’actual jardí del Casino – que el deixava a canvi d’una indemnització igual al valor de les verdures que calgués arrancar.
Tampoc la Casa Benèfica no era totalment habitable. Per la manca d’un safareig, que no constava en el projecte, les monges no van a poder mudar-se immediatament a la Casa Benèfica.
En definitiva, la data exacta que les monges s’instal·laren a l’edifici nou no la coneixem amb exactitud. Però amb diferents documents, i notablement l’últim pagament del lloguer de la casa del Carrer Sant Felip, podem suposar que el primer dia que les monges han habitat la seu nova deuria ser al voltant del 25 de març de 1903.
Encara la nova seu tenia algunes mancances com es detalla a diversos documents d’obres en aquest període.
Es documenta també en desembre de 1903 que l’ajuntament confirma a la Junta les missions de la Casa Benèfica, especificant que “la casa s’encarregarà d’allotjar a la Casa i curar a tots els ferits en accidents o baralles, els qui patien gana, els mancava la família o els pobres que estan a càrrec de la beneficència municipal”. El preu fixat en aquell temps era variava entre 1.50 i 2.50 ptes per dia.
La construcció i l’inici de les activitats de l’asil
Es en 1906 que la Junta es planta la construcció de les seccions d’asil i hospital. Concretament, l’asil seria format per un bloc independent, a la dreta de l’edifici principal. El projecte era de fer dues habitacions de dues places, un a per homes i l’altra per dones. Finançat per un benefactor molt important, Bonaventura Fontanills i Rosès, el projecte tindrà finalment quatre habitacions de dues places.
Aquestes obres s’acaben el 12 de novembre de 1907, i la Junta decideix destinar aquestes habitacions als desvalguts del poble.
Aquesta activitat suposarà també la concepció de un reglament específic per establir les normes següents : “ser pobre de solemnitat, major de 60 anys, els homes, i de 55 les dones, que els dos primers en entrar fossin fills de la vila ; els posteriors que no reunissin aquesta condició que portessin 15 anys de residència a Masnou, com a mínim. També s’adjuntarà ràpidament en aquestes normes la possibilitat d’admetre persones que disposessin de mitjans econòmics.
No tenim constància de la data exacta de la inauguració del asil però sabem que fou beneït del 7 de marc de 1909.
Sobre el projecte hospitalari, es posarà en marxa a partir de 1907. Però, per motius que encara queden desconeguts, aquest projecte es quedarà paralitzat fins 1921.
L’acabament de l’hospital i l’evolució permanent de la Casa Benèfica
Concretament, l’obra es finalitza perquè la inauguració tingui lloc el 11 de desembre de 1921. L’hospital, anomenat Hospital Fabra, estava situat en un pavelló aïllat, a l’esquerra de l’edifici de la Casa Benèfica del Masnou i constava de dues sales amb 10 llits en cadascuna. L’inici de la posta en servei de l’hospital es produí de manera definitiva i oficial el 25 de juny de 1923.
Una altra data important per la Casa Benèfica és l’adopció de la llum elèctrica. La instal·lació es realitza en 1919.
Això representa també un enfoc global de la Casa Benèfica: des de la presa de possessió dels terrenys per part de la Junta, es pot dir que aquest gairebé mai ha deixat de fer obres amb el propòsit de facilitar les prestacions i la tasca de les monges que cuiden dels serveis propis de la institució.
Algunes de les obres que es van fer són per exemple un passadís o galeria de comunicació interior entre l’edifici central i el pavelló de l’asil, l’augment del numero de les finestres, el canvi de lloc de la sala d’operacions. També, en 1924 l’escassetat d’aigua va fer que la Junta decidís construir un pou al recinte de la Casa.
De la mateixa manera, és en 1931 que es construeix el pavelló d’homes.
També, s’ha de recalcar que la Casa Benèfica del Masnou ha ocupat sempre una plaça important en el cor dels masnovins que s’han mantingut sempre preocupats per la seva situació econòmica. En tota la història de la Casa Benèfica els masnovins han demostrat mitjançant donacions, tant a nivell particular com col·lectiu, la seva generositat.
Els anys de la guerra civil, de 1936 fins 1939, són naturalment un període complex per la Casa Benèfica. Però malgrat aquest context difícil, les monges segueixen realitzant la seva tasca humanitària amb devoció, sense dubtar a vegades en substituir els hàbits pels vestits seglars. Una actuació tan decidida que es reconeixerà de manera oficial en un acta de la Junta al febrer de 1939.
Més millores a la Casa Benèfica del Masnou
A partir de 1944, es posen en marxa varies millores de la Casa Benèfica: s’habilita un espai situat al mateix soterrani com a sala d’espera dels acompanyants dels enterraments. També es posa en estudi la construcció d’un nou pavelló d’infecciosos i l’ampliació del asil. En 1945, és el projecte d’amplicació de la cuina que es posa en marxa. S’hi instal·len també aspiradors per treure el fum i els vapors. Per fi, és la instal·lació de una cambra frigorífica en 1947, en la forma de una donació.
Els cinquanta anys de la fundació de la Casa Benèfica del Masnou
Es en gener de 1949 que es decideix celebrar el 50 aniversari de la fundació. Una de les primeres idees per aquesta celebració és d’organitzar un homenatge al seu fundador Pau Estapé i Maristany.
La celebració consisteix en posar el nom del fundador a un carrer del Masnou, erigir-li un monument amb el seu bust – obra de l’escultor Vicenç Navarro i Romero – al pati de la casa, i l’ampliació de l’asil de dones, amb la construcció d’un nou pis, que portaria també el seu nom, a base d’una nau amb capacitat per setze persones necessitades més.
Finalment, es decideix també d’aixecar un pis sobre el pavelló d’home.
El 50 aniversari és celebra el 21 d’agost 1949.
La Casa Benèfica en època de progrés
Des de 1955, la millora de l’economia general del país influeix notablement en les finances de la Casa. En efecte, a partir d’aquest moment, els ingressos experimenten una puja constant.
Aquest fet és realment un novetat per la institució, desprès de dos decennis de dificultats i privacions.
Així, les tómboles tradicionals de la Casa Benèfica del Masnou tenen més èxit. Especialment en els anys 50 y 60, podem trobar documents que testimonien que a vegades han permet ingressos bastant importants per la gestió de la residència.
També, alguns donatius permeten millorar la situació de la Casa Benèfica. Així, alguns esdeveniments es converteixen en font de recursos, com concerts, festivals o concursos que fan regularment regals d’una part dels seus beneficis.
La tradició de les tómboles es mantindrà fins l’any 1976.
També, durant aquests anys, hi ha una altre font de recursos que hem de recalcar. A partir del any 1956, en gener de cada any, es va organitzar campanyes de recollida d’ampolles de cava buides. Per adonar-se de la magnitud de l’èxit d’aquestes campanyes, podem recordar que en el mes de gener de 1968 se’n recolliren 11 604 !
Generalment organitzades el diumenge següent a la diada del Reis, cal dir que tal dia seria realment festiu, per la gran participació de jovent i camions cedits pels industrials de la vila. Aquesta pràctica es mantindrà fins el any 1986 i, per parlar de resultats financers, permetrà recollir fins 83.864 ptes.
La historia de la Casa Benèfica del Masnou ens proporciona també una imatge molt clara del procés de modernització del país, a través de la introducció i ús dels aparells a mesura que el progrés els anava posant a l’abast de tothom.
Així, desprès de la llum, el gas i la calefacció, la pròxima millora tecnològica és la introducció de la radio el 1951, que dona òbviament un nou al·licient a les activitats dels residents. La televisió fa la seva entrada el 1960. Més a prop dels aparells d’avui, la Casa Benèfica s’equiparà amb ordinadors el gener de 1992.
Pel que fa a la capella de la Casa Benèfica, això mereix una presentació de la seva historia. El 1957, la caiguda del cel ras de l’oratori, situat al primer pis, exigeix el trasllat a un lloc més adient.
Però, en aquell temps, la manca de diners impedeix la reconstrucció dels desperfectes. Momentàniament, la capella s’instal·la a l’espai que ocupava la secretaria, dedicat actualment a sala de Juntes. El tema es queda bloquejat durant molts anys. Serà finalment en 1969, on es destaca el generós oferiment de Salvador Castany i Vila de construir-la al seu càrrec. L’obra es completa el novembre de 1970.
Les obres en la dècada de 1960
El març de 1963, es posa en marxa la decisió de fer les reformes necessàries per dur a terme el projecte d’una residència per a persones grans. L’execució és ràpida i el 16 de gener de 1964 té lloc la inauguració. En aquell temps, l’allotjament era de 150 ptes diàries.
El any 1969 veu també molts canvis quant a les obres: reforma de muntacàrregues, la renovació del bany de l’asil, el trasllat del safareig, l’ampliació de la calefacció als dos pisos de monges. També, el 1972, es decideix que les monges ocupin únicament el segon pis, una decisió que permès també de disposar en el primer pis, de 8 noves habitacions.
El 75 aniversari, que té lloc el setembre de 1974, coincideix amb un pla important de renovació i canvis: repàs de les sales de l’hospital, construcció d’un cos nou d’edifici amb 7 llits i un nou saló.
Les obres de 1975 a 1985
Es un període de gran canvis, amb un programa d’obres molt ambiciós. Tots els sectors estan afectats. A l’asil, els banys estan condicionats per a invàlids, l’antic menjador desapareix per permetre la construcció de dues habitacions noves, es construeix un nou edifici amb façana al carrer Rector Pineda.
A la cuina, es fan rebost i servei complet de rentat i eixugat automàtic dels estris de cuina i menjador. A l’hospital, s’instal·len mampares de vidrieres per augmentar la separació dels llits i millorar la intimitat des ocupants. Tots els banys existents es renoven.
També, s’instal·len ascensors i una nova calefacció (per fuel-oil i desprès pel propà, en lloc del model amb carbó).
1985 marca una altra etapa important, ja que s’inicien les obres per construir un nou pis, damunt de l’hospital amb una ampliació de disset habitacions, representant un augment de la capacitat de residents de 21 persones.
Aquestes obres molt importants es financen amb els llegats de Flora Estapé i Truch i Josep Sanjuan i Maristany.
Realment, són anys durant els quals es nota una acceleració de la transformació de la Casa Benèfica del Masnou amb l’enfoc de sempre millorar les condicions de vida dels residents i la comoditat de treball de l’equip.
També, cal indicar que en 1990, l’entrada en vigor de noves normatives de tota mena, té molta incidència en l’economia de la institució benèfica, amb, òbviament, despeses notables. Per exemple, aquestes normatives van impactar el canvi d’emplaçament de la calefacció, l’obligació de legalitzar tota la instal·lació elèctrica, la supressió de barreres arquitectòniques, l’obligació de senyalització de seguretat.
També, es en aquest període que la Casa Benèfica del Masnou, amb totes les transformacions fetes, arriba a la seva capacitat actual, és a dir, 90 residents.
El centenari de la Casa Benèfica del Masnou
El 6 juny 1999, respectant la tradició de la seva historia, la Casa Benèfica del Masnou marca el seu centenari amb varies manifestacions excepcionals.
El nou jardí de la Casa s’inaugura oficialment en un acta oficial. Molt emocionant, és l’entrega pel Ajuntament del Masnou de la medalla de or com de la vila reconeixement del treball i de la trajectòria de la Casa des de aquests 100 anys.
La celebració compta també amb una missa, amb la presencia excepcional del cardenal i un concert en la parròquia, amb l’Orfeó Català.
Els anys 2000
Durant els anys 2000, es continua el plà de modernització de la casa.
Algunes inversions importants es fan per garantir la seguretat medica i la qualitat dels tractaments: el sistema de timbres es canvia per un model d’última generació, es renoven tots els llit, per tenir models automatitzats. Clarament la Casa Benèfica segueix totes les normes més i més orientades a considerar les residències com centres de salut.
Amb el mateix enfoc, tot el sistema de detecció i vigilància dels incendis es renova i es fan obres en la infermeria per tenir un espai més funcional.
En relació a les condicions de vida – i el benestar pels residents – moltes inversions es fan per renovar totes les habitacions. Es creen 9 noves habitacions, els menjadors autònoms/assistits s’intercanvien, notablement per encarar amb el canvi de perfil dels residents.
Estèticament, una cura especial es posa en marxa amb el canvi dels vitralls de la capella i la restauració de la façana històrica de la torre.
En 2007, s’obre una etapa important en el funcionament de la Casa Benèfica. Es a partir d’aquest moment que es posa en marxa el finançament de places de residència con el dispositiu de places publiques. Es pacta que 30 de les 90 places seran atribuïdes al públic beneficiari d’aquest dispositiu.
Aquest canvi permès també a la Casa Benèfica de repensar el seu sistema de gestió. A partir d’aquest moment, la Casa Benèfica podrà tenir una gestió més independent dels donatius, que a més a mes, havien vist la seva importància caure en els últims anys.
En 2021, per tema d’absència de relleu generacional, les monges acaben la seva missió, i es crea una nova direcció assistencial per poder assegurar la continuïtat de la qualitat de l’assistència als residents.
Per fi, aquesta presentació no seria completa sense tenir un pensament especial en tots els que han permès que la Casa Benèfica tingui avui més de 120 anys.
Pensem en tots els nombrosos donants – anònims o coneguts al Masnou – que han permès a la Casa Benèfica, al llarg de la seva història, de mantenir la seva activitat.
També, és hora d’agrair molt afectuosament tot l’equip que sempre s’ha mostrat molt implicat.
Primer, la ordre de les Carmelites de Sant Josep que ha sabut, durant més de un segle, encarnar l’esperit humanista de la Casa Benèfica i procurar als residents l’ajuda espiritual tan necessària.
En segon lloc, hem d’agrair fortament els equips de gerocultores i salut que, diàriament, acompanyen amb cor i professionalitat els residents. Hi adjuntem també el personal de tots els departaments (bugaderia, neteja, cuina, manteniment, administració) que contribueixen notablement al benestar dels residents.
Finalment, en cada “vaixell”, hi ha també un “capità”, que segon “com bufa el vent”, dona i impulsa la direcció. Voldríem agrair tots els presidents i els vocals de les Juntes, que han sabut fer evolucionar la Casa Benèfica i mantenir el seu esperit.